forex trading logo

Acte Inici de Curs 2017

Comencem un nou curs i dins dels actes preparats per aquest 2017 - 2018 hem iniciat l'acte d'inici de curs del centenari de la mort de Tere...

Compra On-line

Ja disposeu de l'espai per a la compra de llibres i del netbook (en el cas de l'ESO). Feu clic a la imatge que correspongui per en...

Cantata El Petit PrÍncep

El passat dia 19 de juny al Casal Pere Quart, dins del projecte del Petit Príncep que han realitzat durant tot el curs els alumnes de 1...

Festival fi de curs Educació Infantil

El passat dissabte 10 de juny els nens i nenes d'Educació Infantil van actuuar davant dels pares i mares en el Festival de Fi de curs re...

Centenari Mare Teresa Guasch

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA MARE TERESA GUASCH   El 15 de desembre de 2016 és la data de l’apertura de la celeb...

Verd Julivert

La colla de cicle inicial ja hem iniciat el projecte de l’hort. Vam començar per fer una pluja d’idees sobre to el que sabe...

  • Acte Inici de Curs 2017

  • Compra On-line

  • Cantata El Petit PrÍncep

  • Festival fi de curs Educació Infantil

  • Centenari Mare Teresa Guasch

  • Verd Julivert

escola cristiana Cambridge English Generalitat de Catalunya Sabadell Agenda 21 clickeduFundación Teresa Toda

Accesos Directes

 

A la Llar d'Infants Menu Mensual

Login a clickedu

  Nom d'usuari  
  Contrasenya   
 
   
 

No puc accedir

Segueix-nos i participa

Canal TV      

Canal Youtube

Lema del curs

Parlem de...

Llegir per créixer

La importància del joc

Tria escola

Fins quan la pipa?

Ús del whatsapp

Parlem de... Imprimir E-mail
Sábado, 19 de Marzo de 2016 00:00
Indice del artículo
Parlem de...
Ús del whatsapp
Els gelos a la infància
Todas las páginas

 

Espai per a la reflexió sobre temes d'actualitat educativa, pedagògics, tecnològics i generals del món escolar

ENTRADA 8 (06 DE FEBRER DE 2017)

Xerrada de pares "Entrena'l per la vida".

El passat 26 de Gener, dins l’Escola de pares del Col•legi , es va dur a terme la Xerrada “Entrena’l per la vida”

Amb la Cristina Gutiérrez,  educadora emocional, psicòloga i codirectora de la Granja Escola de Palautordera, vam compartir una estona de trobada i debat sobre com ajudar als nostres fills a aconseguir allò més important en la vida: Ser ells mateixos. 
Paraules com independència, autoestima, por, sobreprotecció, ser i no tenir, gestió d’emocions, ... van ser paraules presents al llarg de la  gaire bé hora i mitja de xerrada, tant pares com professors vam poder expressar els nostres neguits i els nostres interessos. 
Pròximament us enviarem per e-mail amb un petit resum.
 

 

Des de l’escola volem agrair l’assistència a totes aquelles famílies que veu poder venir; i animar a assistir a la pròxima trobada a totes aquelles que aquesta vegada no ho veu poder fer. 

ENTRADA 7 (20 DE MAIG DE 2016)

Xerrada de pares La comunicació i relació amb els nostres fills/es adolescents.

 

Dijous 19 de maig va tenir lloc a la sala d’actes del col·legi, la xerrada de pares i mares d’aquest tercer trimestre, a càrrec de la psicòloga  Núria Ribera, professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.

A continuació us fem un petit resum de les principals idees que es van apuntar en la xerrada i que han semblat més interessants.

La Núria va destacar , en primer lloc, algunes característiques de l’adolescència. Actualment s’ha atalentat l’edat en la que els nostres fills i filles arriben a l’adolescència.

-L’adolescència és un etapa plena de dinamisme, punts d’inflexions ivariacions en l’estat d’ànim que ens caracteritza i ens acompanyadurant anys a totes les persones.-

-Com a pares, aquesta etapa es viu amb períodes de desconcert,d’inquietuds i de desconeixement sobre quina és la millor manerad’actuar amb els fills i de com comunicar-nos.

La comunicació fa que els adolescents siguin més forts. S’han de sentir recolzats.

No hem d’oblidar que en l’adolescència també s’han de posar límits.

La Núria recomana algunes coses a fer per comunicar-nos millor :

1)    Escoltar molt i no parlar tant..

Ells parlen més si saben que els escoltaran.

Parlar els ajuda a organitzar-se.

Sentir-se escoltat equival a sentir que l’altre té interès per tu. Necessiten sentir-se escoltats.

2)    Cuidar el llenguatge no verbal.

Sempre que sigui possible, aturar el que s’està fent quan el fill ens parla. Fer servir un to de veu amable, acostar-se i mirar.

3)    Donar peu a parlar i seguir parlant.   

Amb frases molt curtes , amb locucions (Ja!, Caram!)

Acceptar els sentiments sense criticar ni donar consells.

Els consells es poden donar després d’haver escoltat o si ells els demanen però més aviat com a opcions, no com a quasi ordres. “A vegades va bé...”, “Què et semblaria si...”

4)    Mantenir la porta oberta a qualsevol tema.

Ser pares “als quals se’ls pot preguntar sense por”

No enfadar-se per les seves idees, sentiments, desitjos...

5)    Evitar discutir quan s’està alterat, ja que s’aconsegueix dir coses de les quals posteriorment ens penedim. Val la pena deixar passar temps. Parlar en fred dels temes conflictius (normes i límits) i poder escriure amb calma propostes i reflexions en un paper.

6)    Parlar per dir-li coses boniques: elogis descriptius, sentiments positius que ens desperta.

7)    Evitar ridicularitzar-los o humiliar-los, ni tan sols quan expressi idees que els semblin de nens més petits o que són afirmacions basades en un desconeixement.

8)    Trobar temps per parlar de temes controvertits com si fos un debat d’opinions, sense fiscalitzar sobre el que fa o deixade fer.

9)    Ser discrets. Molts fills es queixen que els pares, o bé per vanagloriar-se, o bé per queixar-se, expliquen les confidències que els han fet. Ja es veus que aquest seria un defecte que influiria en la confiança que ens haurien donat els fills; ni més ni menys seria com “ventilar les seves emocions”. Tampoc els fills entenen les ironies ni les bromes sobre les seves coses, per tant no convé dir el que ens confien i hem de considerar que per ells allò és molt important, encara que als grans ens semblés de poc valor.

Altres aspectes que ajuden a millorar la convivència en general i també la comunicació poden ser:

-Compartir, de tant en tant, activitats que ens agradin a tots (Excursions, jocs de taula..)

-Acceptar i respectar la forma de ser dels seus fills. Els fills poden passar alguna època en que tinguin poques ganes de deixar que els amics els vegin amb els pares.

-Mantenir el millor humor possiblei, tenir moments per riure, per explicar anècdotes i acudits.

Per acabar, la Núria apunta algunes formes per buscar la col·laboració.

-       Descriure el problema

-       Donar informació

-       Oferir alternatives

-       Expressar amb un gest

-       Parlar amb “missatges jo”

-       Escriure una nota

-       Buscar sortides conjuntament

-       Donar la norma general i consensuar amb ells la concreció.

-       Millor posar conseqüències que càstigs.

 

Esperem que aquests apunts sobre com comunicar-nos amb els nostres fills i filles adolescents,  us hagi estat d’utilitat .

 

ENTRADA 6 (21 D'ABRIL DE 2016)

Núria Ribera

Professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.

 

Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.

ABANS: mirar i triar els llibres que compartirem ja pot ser divertit (com aquell que mira en els aparadors de les botigues la robeta per als nens o les joguines). N’hi ha de tota mena, i no cal ser cap expert per començar a opinar i decidir amb quins ens quedarem; senzillament amb aquells que ens agraden, ens criden l’atenció, ja sigui pels dibuixos, pel tema, pel títol... Podem anar a la biblioteca amb els fills, fer-nos socis i triar-ne uns quants cadascú. Com que és una biblioteca, si després no van bé o no ens agraden, no hi ha cap problema, podem canviar-lo tantes vegades com vulguem. Cada vegada sabrem millor el tipus de llibres que ens agraden; copsarem millor la diversitat de textos, temàtiques, tipus d’il·lustració, tipus de text (poemes, contes, seqüències familiars...)

DURANT LA LECTURA: compartir emocions i coneixements, explicar, mirar les imatges i entusiasmar-se junts. 

DESPRÉS: ens queden uns personatges i unes histories conegudes pels fills i per nosaltres als quals podem acudir per riure, per fer similituds o simplement per recordar.

Tant per als pares, que ja són grans lectors, com per als que no ho són tant, anirà bé saber una mica més com, quan, què i perquè  llegir als fills. El ser més conscients de quins són els beneficis que l’infant en pot treure del fet de llegir amb ell ens ajudarà a diversificar lectures, situacions, formes de fer-ho... i també a saber veure que, molts d’aquests beneficis, es poden seguir desenvolupant a través del llenguatge oral, en altres activitats i jocs o a través de l’escriptura.

TEXT ORIGINAL I AMPLIAR INFORMACIÓ

 

ENTRADA 5 (19 DE MARÇ DE 2016)

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC

Després de a xerrada d’aquest trimestre que ha estat portada a terme per  Sònia Caja, psicomotrista i psicòloga infantil us deixem la reflexió i resum els aspectes més destacats.
 
Moltes vegades no ens adonem de la importància del joc i la seva repercussió psicològica que té amb les persones en general, sense límit d’edat.
El joc és una característica que ens uneix a les persones de qualsevol ètnia o cultura. Jugar és una necessitat bàsica. Els animals quan juguen es preparen per a la vida adulat. Els nens en el joc també fan un exercici  de preparació per a diferents situacions que es puguin anar trobant o a les que han viscut.
Maria Montessori  deia que “ Jugar és la feina dels nens”.
Així doncs, es pot afirmar que el joc és una de les activitats bàsiques en els nens i nenes.
Els nens i nenes no són iguals, però hi ha un factor comú i és que, han de formar i consolidar la seva identitat. Aquest procés de conèixer a si mateix ho fa de diferents maneres a través del joc : explorant; tocant; desafiant; amb la frustració i amb les rebequeries.
Observant el joc es poden veure si tenen alguna dificultat o problema. El nen o nena que no juga, és un infant que li passa alguna cosa.
Així doncs, el nen aprèn a viure jugant.
Hi ha diferents tipus de joc. En cadascú es treballa algun aspecte.
Els beneficis del joc són molts: 
 
-Experimentar amb persones i coses
-Emmagatzemar informació
-Estudiar causes i efectes
-Aprendre  a autoregular-se
-Adaptar la seva conducta al grup social
-Interpreta esdeveniments
-Millora la seva autoestima
-Desenvolupa habilitats motrius
-Expressa les seves emocions
-Pren consciència d’ell i dels altres
-Es prepara per a la vida adulta.
El joc no només és per als petits, sinó que els adolescents i els adults també necessitem estones de joc . Fer esport és també una manera de jugar .
Per acabar ens podríem preguntar si els nostres fills i filles juguen prou i si li donem estones i oportunitats de joc.
 

 

ENTRADA 4 (10 DE FEBRER DE 2016)

 

TRIA ESCOLA

Moltes famílies afrontaran aviat el procés de triar una escola per als menuts. Per aquest motiu molts pares, els que escolaritzen per primer cop, estan ja immersos en un tràmit difícil “perquè es tracta d’una decisió molt transcendent“, explica Anna Ramis, pedagoga i assessora de centres educatius que va elaborar l’opuscle 8 orientacions per triar escola, editat per la Fundació Jaume Bofill. “No és el mateix triar un jersei de rebaixes que un vestit de núvia. A l’hora d’escollir escola per als nostres fills som conscients que adoptem una decisió que serà per molts anys i tindrà molta influència en el futur dels petits“, argumenta.

 

L’elecció d’un centre escolar s’ha de fer, recomana aquesta pedagoga, en dos etapes. Es tracta, en primer terme, de reunir quanta més informació millor; i, després, prendre una decisió. Per norma general, però, cal partir d’una constatació: “L’escola ideal per al nostre fill no existeix“. “Tots tenim un ideal al cap, però aquest és impossible, d’una banda perquè els centres educatius no poden complir amb tots els factors que els convertirien en ideals i, de l’altra, i més important, perquè un d’aquests factors són els propis nens. En definitiva, els centres no poden ser ideals per a cadascun dels seus alumnes“.

Constatada aquesta circumstància de base sí que hi ha alguns passos que poden ajudar a alleugerir la decisió de triar l’escola. A l’hora de recollir informació, aquestes són algunes de les accions a desenvolupar:

 

1.- Parla i escolta d’altres pares que tenen fills escolaritzats

 

Aquest és un pas imprescindible i que, de fet, pràcticament tothom fa. “Especialment, cal preguntar-los per les expectatives que tenien quan van triar escola: quines s’han complert, quines no… I que expliquin tant allò bo com allò dolent amb què s’han trobat”, diu Ramis. També és molt bona idea parlar amb els educadors de l’escola bressol i, naturalment, parlar amb pares de les escoles a les quals interessa entrar en primer terme.

 

2.- Deixa de banda prejudicis, rumors, records…

“La reputació d’una escola costa molt de construir i molt poc de destruir”, explica l’autora de 8 orientacions per triar escola. Un simple missatge de WhatsApp al grup de pares de torn és suficient per encolomar a una escola algun tòpic no necessàriament cert. Per això, a l’hora de parlar amb d’altres pares, cal demanar-los que ens parlin de la seva experiència en primera persona, que expliquin com és l’escola dels seus fills i fer orelles sordes al que expliquin d’altres centres. També cal deixar de banda els propis prejudicis, per tal de ser plenament receptius al que ens expliquin.

 

3.- Mira la web de les escoles

Anna Ramis recomana mirar moltes webs d’escoles i, sobretot, fer-ho amb un cert sentit crític, és a dir, sent “conscients que els centres hi posen allò del que se senten més cofois. També cal mirar els blogs, els enllaços a l’exterior, quina informació donen i com, qui surt a les fotos (“l’escola no són taules i cadires sinó nens i mestres”), com s’hi reflecteix l’equip educatiu… “Cal mirar quantes més webs millor, fins i tot de les escoles que no ens interessen, per tal d’agafar idees”, adverteix Ramis.

 

4.- Participa a les jornades de portes obertes

Un dels aspectes cabdals és poder veure i sentir els centres que tenim al cap. Per això és imprescindible  participar a les jornades de portes obertes. Convé tenir en compte aspectes habituals, com el projecte educatiu o el projecte estrella del centre, però també informacions més subtils: què hi ha penjat a les parets (“les parets de les escoles parlen del que fan i com ho fan”) o quin nivell d’entusiasme hi posa el guia. En qualsevol cas és important, “mirar-se l’escola amb ulls de nen” i fugir dels tòpics com l’estat de les instal·lacions. “Hi ha equips que treuen un profit educatiu grandiós d’entorns fatals arquitectònicament”, exemplifica Ramis. Abans d’anar a les portes obertes,cal fer-se un llistat de preguntes per formular-les durant la visita per “no anar-hi innocentment”.

Tota aquesta informació ha de servir per al segon pas del procés: prendre una decisió. Com?

 

5.- Puntua tu també

 

Amb els criteris propis sobre què ha de tenir l’escola que volem per als nostres fills i la informació obtinguda, és bo puntuar els centres visitats i fer-ne un rànquing propi que ajudi a fer l’elecció definitiva. Un rànquing elaborat a base de puntuar aspectes com la proposta educativa, la capacitat d’atenció individualitzada o l’ideari però també coses més pràctiques com la quota, la proximitat a casa, els serveis que ofereix o les línies que té, entre d’altres.

 

6.- Millor ser estratègic

Aquest rànquing, però, s’ha de analitzar la realitat perquè “el dret d’una família a escollir escola no és infinit sinó que entra en col·lisió amb el d’altres famílies”, explica Ramis. Per tal, “cal ser estratègics i admetre que hi ha escoles on tenim poques possibilitats d’entrar“.

 

7.- Pren-te temps

Triar l’escola necessita el seu temps. Certament no es pot disposar de tot el temps del món, perquè els tràmits s’han de fer en un període concret, però cal que la decisió sigui meditada i que la família pugui dedicar un temps a prendre-la i debatre-la.

Tots aquests punts ajuden a escollir un centre educatiu per als fills, però un cop superat el procés cal entrar en un “procés de confiança” mútua entre la família i el centre escollit. “L’escola dels nostres fills mereix tota la nostra confiança igual que nosaltres mereixem tota la confiança per part de l’equip educatiu. Si no hi ha confiança entre pares i mestres i entre mestres i pares, el procés educatiu s’esquerda”, explica Anna Ramis que recomana ser especialment curosos a l’hora de parlar de l’escola davant dels nanos. I, en qualsevol cas, l’últim aspecte a tenir en compte és que, malgrat que transcendent, la tria d’un centre no és definitiva. “Si arribat un punt veiem que ens hem equivocat i que cal canviar, no passa res, no és cap cosa traumàtica”, conclou.

 

 

ENTRADA 3 (15 DE GENER DE 2016)

 

FINS QUAN LA PIPA

A inici de curs us vam fer arribar una circular on us explicàvem la necessitat de no allargar l’ús del xumet i del biberó més enllà dels dos anys, donat que aquest mal ús podia donar peu a problemes de parla i llenguatge (l’ús continuat no deixa inhibir un tipus de moviment de deglució que facilitarà certs problemes d’articulació). 
Aprofitem que arriben les festes de  Nadal per animar-vos a fer aquest pas  si encara no  s’ha dut a terme.
Per molts nens no comptar amb el xumet o el biberó és una gran “tragèdia” perquè el fan servir com un  relaxant  que  els  ajuda  a  calmar-se  quan  s’han  fet  mal  o  tenen  gana,  o  a  dormir  quan  estan cansats; però per d’altres, el deixar de portar xumet vol dir un pas més en “fer-se gran” i nosaltres com adults som els responsables d’ajudar-los en aquest camí d’autonomia i independència. 
Un nen o nena amb tres anys ja no és un bebè, sinó una persona amb caràcter i necessitats pròpies que necessita del nostre recolzament per anar conquerint el món.
Per què el nen o nena deixi d’utilitzar el xumet o el biberó cal que li anem reduint el seu ús de forma gradual. Podem fer servir el xumet només per dormir o prendre un biberó al dia.Un cop la dependència sigui menor podem fixar un dia especial, que en aquest cas podria ser el dia de Reis. Hem de fer partícip al nen o nena de la il·lusió de fer-se gran, i podem fer servir la figura del Reis Mags i els seus regals per aconseguir que es desprengui d’aquests objecte tan estimat. Podem explicar-li que cal regalar el xumet al Reis perquè els hi puguin portar joguines de nens grans , 
donat que si la nit de Reis arriben a casa Ses Majestats i els veuen amb el xumet posat o troben un biberó a la cuina poden pensar que estan a casa d’un nen o una nena petita i els hi poden deixar regals de bebè en comptes dels regals que han demanat. 
Tot i això , si decidim fer aquest pas ho hem de fer convençuts i preparats per si el nen o la nena ens tornen a demanar el xumet passat aquests dies. Hem de ser forts. Un cop s’ha donat el xumet al Reis Mags aquests no el tornen perquè han marxat a Orient! Em de tenir una actitud comprensiva cap els nostres nens, però a la vegada inflexible, els hi hem de fer costat fer-li veure que comprenem que trobin a faltar el seu xumet o el seu biberó però que ara, per sort ja són grans i que els Reis estan molt 
contents (com vosaltres) de veure que ja esmorza llet i galetes, i que va a dormir sense el xumet.
 
Molts ànims a aquells pares valents! 
 
ENTRADA 2 (22 DESEMBRE 2015)

ÚS DEL WATSAPP: CONTRUÏM ENTRE TOTS



Última actualización el Lunes, 06 de Febrero de 2017 16:19
 


Col·legi Jesús Salvador · Telèfon: 937 25 56 80 · Fax 937 27 81 81 · C/ D'Àngel Guimerà, 16