forex trading logo

Compra On-line

Ja disposeu de l'espai per a la compra de llibres i del netbook (en el cas de l'ESO). Feu clic a la imatge que correspongui per en...

Cantata El Petit PrÍncep

El passat dia 19 de juny al Casal Pere Quart, dins del projecte del Petit Príncep que han realitzat durant tot el curs els alumnes de 1...

Festival fi de curs Educació Infantil

El passat dissabte 10 de juny els nens i nenes d'Educació Infantil van actuuar davant dels pares i mares en el Festival de Fi de curs re...

Casal D'estiu

  CASAL D'ESTIU 2017   El dimarts 25 d’abril a les 18 hores hi haurà la reunió del CASAL D&rsquo...

Centenari Mare Teresa Guasch

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA MARE TERESA GUASCH   El 15 de desembre de 2016 és la data de l’apertura de la celeb...

Verd Julivert

La colla de cicle inicial ja hem iniciat el projecte de l’hort. Vam començar per fer una pluja d’idees sobre to el que sabe...

  • Compra On-line

  • Cantata El Petit PrÍncep

  • Festival fi de curs Educació Infantil

  • Casal D'estiu

  • Centenari Mare Teresa Guasch

  • Verd Julivert

escola cristiana Cambridge English Generalitat de Catalunya Sabadell Agenda 21 clickeduFundación Teresa Toda

Accesos Directes

 

A la Llar d'Infants Menu Mensual

Login a clickedu

  Nom d'usuari  
  Contrasenya   
 
   
 

No puc accedir

Segueix-nos i participa

Canal TV      

Canal Youtube

Lema del curs

Parlem de...

Llegir per créixer

La importància del joc

Tria escola

Fins quan la pipa?

Ús del whatsapp

Inici > Identitat > Historia
Historia Imprimir E-mail
Lunes, 19 de Septiembre de 2011 15:51

 

CENT ANYS D'HISTÒRIA

(1902-2002)

La nostra escola va celebrar el seu centenari durant l'any 2002 i 2003.




Veureu amics, ara que el nostre col·legi fa cent onze anys, us volem explicar la seva història, una història certament curiosa. Tot comença amb un testament i una senyora benefactora...

Corria l’any 1900 i Sabadell era aleshores una industriosa vila d’uns 22.000 habitants segons consta a l’arxiu municipal. Hi havia una senyora, vídua i sense fills, que es deia Maria Girbau Buixet i era propietària de les cases del carrer del Sol n. 25, 26 i 30. Aquesta senyora s’havia posat en contacte amb la mare Teresa Guasch, de la qual coneixia la seva obra, i acordaren que la senyora Girbau faria donació a la seva mort d’aquesta propietat a les Gnes. Carmelites Tereses de Sant Josep amb la condició que obrissin una casa destinada a finalitats benèfiques. En aquell moment la institució estava ampliant el seu àmbit fundacional i la mare Teresa acceptà de bon grat la donació on podria desenvolupar la tasca que havia donat origen a la Congregació: acollir i educar nenes orfes i de pocs recursos. El dia 12 de desembre del mateix any se signava l’escriptura de cessió de les esmentades cases, amb el ferm compromís per part de la Superiora d’obrir un centre abans de dos anys comptats a partir d’aquell moment. Cal dir que la senyora Maria Girbau ja havia mort i el testament el van signar en representació d’ella els senyors Ignacio Fondevila, presbíter beneficiari de Sant Fèlix, el mossèn José Alsina Llegat i els nebots de la donant, senyors Alberto Planas i Ramon Aymerich.

Les germanes es van afanyar a fer les obres i el dia 22 de novembre 1901, el bisbe de Barcelona, cardenal Casanyas, va autoritzar a la superiora a obrir un centre que "fos exclusivament per a nenes pobres i sense cap retribució". La mare Guasch contestà al senyor cardenal que en la data del mes en curs quedava constituïda definitivament la primera comunitat a la ciutat de Sabadell; estava integrada per Emília Mambrú Cases, com a superiora, i les germanes Carme Mariner Ventura, Josefa Santacana Mata i Maria Bernadó Riu. Aquestes van ser les quatre pioneres que van iniciar una aventura que cent anys més tard encara continua.

El dia dos de juny de 1902 tenia lloc la inauguració del centre amb el nom que encara conserva, Jesús Salvador. Va ser un dia molt important i tenim documents que ens expliquen com un delegat del bisbe, don Tomás Sánchez, conscient de la importància sociaL que l’obra de les germanes significava, va presidir la solemne Eucaristia i la posterior benedicció del centre. Com era costum, també es va beneir la campana que encara es conserva essent els padrins els senyors Víctor Nascente i Narcisa Oliver de Fontdevila. També es va beneir l’escultura del Sagrat Cor que presidia l’altar i era obra del sabadellenc Camps.

 


Cal dir com a curiositat que, tot i que no existia encara el marketing, per primera vegada un col·legi va distribuir propaganda pels carrers de Sabadell, donant-se a conèixer i fent pública la seva finalitat com a una obra benèfica-social. La premsa del moment es va fer ressò de l’esdeveniment.

Abans de començar el curs escolar 1902-03, es va redactar el Reglament del col·legi que va ser donat a les famílies de les alumnes. No tenim dubtes que aquesta primera comunitat tan minsa va fer un gran esforç comptant amb molts pocs mitjans per aconseguir impartir una formació de primera qualitat, similar a la que rebien les classes benestants a altres centres religiosos de la ciutat. Aquest esperit de qualitat s’ha mantingut al llarg dels anys i són molts els alumnes que en poden donar constància de l’educació rebuda en el nostre col·legi. Hi ha documentació que al 1902 el centre ja tenia 57 alumnes, la majoria internes. Molta feina per només quatre germanes que s’encarregaven d’impartir les classes i tenir cura d’un grapat de nens de guarderia.

A principis de segle eren les Universitats les que donaven permís d’apertura dels centres i en aquest cas va ser la Universitat de Barcelona qui ho va fer i va establir les matèries que devien cursar les alumnes i que eren les següents, segons ens consta:

Doctrina cristiana

Lectura

Escriptura

Aritmètica

Gramàtica castellana

Geografia

Geometria

Urbanitat

Costura.



Tot i estar funcionant el col·legi, l’autorització definitiva per impartir la Primera Ensenyança No Oficial, no va arribar fins el 1904. Significà doncs el reconeixement definitiu del nostre centre a tots els nivells.

 



Veient la necessitat urgent d’oferir un servei de guarderia a totes aquelles mares treballadores de principis de segle, que no tenien amb qui deixar el seus fills, les germanes van obrir una " casa-cuna" a l’any 1906. Mentre les mares treballaven a la indústria tèxtil en esgotadores jornades laborals de 12 a 14h, els seus fills eren atesos per les germanes, en la majoria dels casos de forma gratuïta. També en aquest aspecte la nostra comunitat va ser pionera en la nostra ciutat en oferir aquest servei a la ciutat. Cap altre centre disposava d’una atenció similar. Els mitjans de comunicació es van fer ressó d’aquest esdeveniment i així va ser publicat en la premsa del dia 14 d’abril de l’any 1906, dia de la inauguració oficial. Va ser un dia molt solemne, amb una gran festa a la qual van ser convidats destacats membres de la societat sabadellenca. Van ser els padrins el senyor August Jenny i la senyora Elisa Bertrán. Després d’un dinar de germanor, els benefactors van oferir a les germanes regals tan valuosos com les vidrieres de Sant Josep i Santa Teresa, donació dels senyors Ferrer, Mates i Jenny. També les imatges de Sant Josep i Santa Teresa, donats pels senyor Josep Fontaner i la seva esposa Teresa Campmajor. Gràcies a tots ells que tant van contribuir a la formació del centre.

Perquè us feu càrrec de com funcionava la nostra casa-cuna, us direm que la feina devia ser esgotadora i aquelles germanes treballaven de valent. Penseu que l’horari era molt ampli, hi havia molts nens i nenes per a tan poques germanes, sense aigua corrent, sense clavegueres i, per si faltès alguna cosa, sense més aportacions econòmiques que aquelles que la gent benestant o pietosa de Sabadell feia. L’Ajuntament també hi col·laborava amb dues pessetes al mes per nen entre els més necessitats... Segons la germana Trinidad Moré, que va ser una de les internes d’aquells anys, l’acollida dels nens de guarderia començava abans de les cinc de la matinada perquè les mares iniciaven la seva jornada laboral a les 5:30 h. El centre disposava de tres sales per a nens de tres mesos fins a tres anys. Les mares que alletaven encara els nens tenien dues hores al dia de permís per acudir al col·legi a donar el pit als seus fills. No eren pocs els petits que havien de romandre al centre des de primeres hores del matí fins a les vuit del vespre per la manca de transport urbà que hi havia a principis de segle. La germana Teresa Quintillà ens va facilitar més detalls, com ara que al 1906 hi havia 40 nens d’entre tres i cinc anys, 30 que no sabien caminar encara i set que encara mamaven. Molt havien d’agraïr aquestes mares l’atenció que rebien per part de les germanes de tantes hores de dedicació als seus petits en moments de manca absoluta de serveis socials a les classes treballadores.



L’obra anava creixent i sabem que el 1910 ja n’hi havia nou germanes dedicades a l’atenció de 140 infants. La guarderia com a tal va deixar de funcionar després de la guerra civil, entre altres raons perquè moltes fàbriques van plegar i la situació social va anar canviant. En canvi, l’internat va augmentar fins a arribar a 300 internes i un nombre indeterminat d’alumnes externes. Hem de dir que no era un internat com els que coneixem avui ja que les internes provenien moltes d’elles del Tribunal Tutelar de Menors, de la Protecció Menors i de l’Ajuntament; d’altres eren nenes sense cap problema familiar, simplement els pares les internaven per diferents raons. L’internat va funcionar de manera continuada fins l’any 1976.

Però no es limitava a això la tasca de les germanes ja que també existia l’Escola Dominical. La preocupació de les germanes per les noies treballadores que per diferents motius no havien pogut accedir a una educació, va ser el motor d’aquesta escola que funcionava els diumenges i hi assistien adolescents que aprenien a llegir, escriure i catequesi.

Cal dir que Sabadell era una ciutat en expansió i al seu voltant s’havien anat formant barris d’immigrants amb moltes carències. Un exemple era el barri de Poble Nou i la Salut. En aquest barri, les germanes feien catequesi els diumenges als petits i classes d’alfabetització a les dones, continuant així la seva tasca social. Aquests serveis es van mantenir fins els anys 70. Tal com explica la germana Luisa González, el col·legi era "una casa oberta a la que acudien no només per demanar ajut espiritual, sinó també consell i ajuda econòmica".

Arribem a la Guerra Civil(36-39), anys molt difícils en tots els aspectes. Durant tot aquest període les germanes van haver de marxar ja que el centre va ser confiscat i ocupat per tropes milicianes. Només hi va romandre una germana ja gran, que es deia Cayetana, que es va fer càrrec de la cuina i de mantenir el col·legi durant els tres anys del conflicte. Finalitzada la guerra, l’any 39 es tornaren a reunir totes les germanes de la congregació a Sabadell. En total hi van tornar set. Es va reorganitzar el col·legi i van tornar la majoria de les alumnes.; no així la casa –cuna que va deixar de funcionar, tal com hem dit abans. L’obra social continua acollint a l’internat orfes, pobres i alumnes amb problemes socials. El col·legi subsistia gràcies als donatius de fabricants, de l’Ajuntament i d’altres anònims benefactors. Fem menció especial del senyor Jenny que morí l’any 1944 i va deixar en el seu testament un donatiu de 50.000 pts, considerable quantitat en aquell temps, i que va ser destinada a posar la calefacció del col·legi. Això suposava un gran avenç ja que va ser la primera casa de la congregació que va disposar de calefacció i un dels primers centres de Sabadell. Com que el pressupost no arribava, el senyor Marcet, alcalde aleshores de Sabadell, va dir que el que faltés l’aportaria l’Ajuntament. Tal com havia promès, el senyor Marcet ho va fer.



Els anys anaven passant i el col·legi va introduir nous estudis com el Batxillerat, el Comerç i Cultura General. Arribem a l’any 1962 i el centre rep una vegada més l’autorització definitiva per impartir ensenyança no estatal. L’any 1969 s’inicia la contrucció d’un nou edifici, al carrer Àngel Guimerà, per adaptar-lo a les noves necessitats i exigències establertes. Aquest annexe és el que actualment dóna a l’esmentat carrer.

L’any 1975 s’obté el permís per a la transformació i classificació definitiva en centre de pàrvuls i d’Educació General Bàsica (antiga EGB). L’any 1977, el centre s’acull al règim de concertació al 65%. Posteriorment, l’any 1985 s’amplia l’EGB de 12 a 16 unitats, doblant totes les línies menys els dos cursos de preescolar. L’any següent el concert arriba al 100%.

L’any 1992, el Departament d‘Ensenyament concedeix l’ampliació a dues línies d’Educació Infantil. Finalment, l’any 1996 es demana la sol·licitud d’apertura de l’ESO, Ensenyament Obligatori Secundari fins el dia d’avui.

Actualment, des de la nostra acció educativa, pretenem crear un clima que afavoreixi el desenvolupament integral dels alumnes en tots els aspectes de la seva personalitat: individual, social i transcendent. Procurem acompanyar l’ alumne en un procés de progressiva capacitació, de tal manera que contribueixi mitjançant la seva acció personal i solidària a la transformació de la societat de manera responsable i constructiva. A través de la nostra acció educativa, ens proposem aconseguir una educació integral i harmònica, desenvolupant equilibradament els factors bàsics que integren la personalitat. Creiem que la projecció ètica de la persona i de la cultura incideix fortament en la societat. Des de les nostres conviccions cristianes, pensem que l’ésser humà té una dimensió transcendent com a fill de Déu i tot el seu comportament ético-moral ha d’estar marcat per aquesta característica. Aquesta és la línia d’inspiració de la nostra tasca educadora.

Han passat 100 anys i tant de bo d’aquí a 100 anys altres persones puguin continuar aquesta història. Això significarà que l’obra continua i que la llavor que van plantar les dues Tereses, encara dóna fruit. Gràcies a tots aquells, germanes, benefactors, professors, treballadors, pares, mares, infants i alumnes, que d’una manera o una altra han contribuït a que el col·legi continuï endavant.

Última actualización el Miércoles, 14 de Enero de 2015 17:01
 


Col·legi Jesús Salvador · Telèfon: 937 25 56 80 · Fax 937 27 81 81 · C/ D'Àngel Guimerà, 16